Eqdc: el primer bloc amb llibre d'estil

S’acosta el cap de setmana, i amb ell, les propostes de viatges. No es tracta de quedar-se a Sueca per la contundència inequívoca del topònim. Presupose que si viatgem és perquè ens agrada veure i fer coses noves. També ens hauria d’agradar, per tant, descobrir-ne d’altres, immediates, però igual de desconegudes; deslligades de nosaltres per altres llibres d’estil no tan elegants.
Aquestos paràgrafs els he tret del de Vilaweb. I si penseu que és inocu el llenguatge, algun dia que esteu desficiosos, feu-li una ullada al libro de estilo de El País; diari progre –diuen-, en mots com, per exemple, Gibraltar... Si no et fas un llibre d’estil te’l faran.

NOMS PROPIS DE LLOC (topònims)

1. Catalans
S’han d’escriure d’acord amb la normativa, que es basa en estudis toponímics i criteris
lingüístics, i no pas segons criteris d’ordre 'polític' o mancats de fonament..33

2. No catalans
– Si tenen forma catalana tradicional o assimilada, aquesta és la que ha de prevaler:
Avinyó, Bordeus, Llemotges, Marsella, Montalbà (no Montauban), Toló, Tolosa de
Llenguadoc, Viella...; Osca, Saragossa, Terol;
Anvers,34 Bolonya, Cadis, Colònia, Corunya, Florença (no Florència), Gotemburg (no
Göteborg), Magúncia (no Mainz), Milà, Moscou, Osca, País Basc (no Euskadi), Pequín
(no Beijing), Sant Jaume de Galícia (no Santiago de Compostel·la), Sant Joan
Lohitzune (no San Juan de Luz, ni Saint-Jean-de-Luz),35 Terol, Tòquio...

– Si no tenen forma catalana tradicional, ni forma assimilada, s’adopta la forma originària,36
no sempre fàcil de determinar, ni de conèixer o reconèixer, en el cas de les llengües
relegades. Si el topònim originari és insòlit o poc recognoscible caldrà contextualitzar-lo de
tal manera que el lector el pugui identificar fàcilment.37
Antíbol (Antibes), Aup d’Uès (Alpe d’Huez), Mònegue (Monaco);
Buenos Aires, Caerdydd (Cardiff), Chicago, 38 Errenderia, Jerez,39 Kosovë,40 Neuchâtel,
Newcastle, Ourense, Ovieu (Oviedo) 41, Stuttgart, Utrecht, Xixon (Gijón)…

– Quan el nom propi originari necessita transcripció, aquesta ha d'ajustar-se a l’ortografia
catalana, sobretot si es tracta d'un nom de país (corònim), i no pas a les regles de
transliteració que puguin fer servir els mitjans especialitzats.
Azerbaitjan, Irac, Paquistan, Tatgiquistan, Turquestan...

Observacions
• En el procés de normalització nacional i lingüística sembla un deure dels mitjans de
comunicació d’ajudar a recobrar, tant com sigui possible, la forma catalana genuïna dels
topònims, propis i forans, que l’escolarització en llengües forasteres ha relegat o deturpat.
• Quant als topònims que no tenen forma catalana i que s’han de transcriure, no poden
considerar-se iguals els de països coneguts, i susceptibles d’un ús sovintejat, i els de llocs
ignots i d’ús rar: si aquests toleren grafies en català estridents (Qom), aquells s’hi resisteixen
i, tard o d’hora, s’han d’ajustar als patrons gràfics de la nostra llengua (Irac, Paquistan…).
Aquesta consideració val, amb matisos, per a tots els noms propis no personals.
• Modernament, la Xina i el Japó han establert uns criteris de transcripció de llurs noms
propis (de lloc i de persona) en alfabet llatí. Això no obstant, aquests criteris no s'han
d'aplicar als noms propis que ja tenen forma tradicional o assimilada catalana, com Pequín.

33 Hi ha algun topònim de l’àrea catalana que és objecte de polèmica, com el de Palma o Ciutat de Mallorca.
34 Anvers és un manlleu del francès. La forma catalana és Antuèrpia, adaptada directament del neerlandès
(Antwerpen), que usava, per exemple, Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos (s. XVI).
35 En èuscar, Donibane Lohitzune.
36 Diem originària i no oficial, d'acord amb la millor tradició de respecte a les cultures silenciades.
37 Per exemple, ‘Caerdydd, la capital de Gal·les…’
38 Per més que s’ha propagat força, i defensat, la grafia ‘Xicago’.
39 La forma ‘Xerès’ tan sols pot aplicar-se als vins d’aquesta denominació.
40 A l’albanesa, perquè no té tradició catalana. No Kosovo, ni Kossova... (La ë en albanès equival a la vocal
neutra del català oriental.)
41 Segons norma de l’astur-lleonès, que també determina l’opció de Xixon. A banda, són formes més
avingudes amb la nostra fonètica.

Si voleu alguna ferramenta amb aplicació més concreta –en realitat Vilaweb només fixa el criteri- us suggeriria el Salt per començar: no hi estan totes les ciutats del món però n’hi ha un bon grapat. Podeu descarregar-se’l de la xarxa o us puc gravar jo mateix el CD que donaven a l’Ajuntament; o podeu seguir amb Frànsia en lloc de França... És qüestió d’estils.