Deixeble avantatjat de la “música concreta” dels anys cinquanta, enregistra sons quotidians: cotxes, aspiradores, televisions, martells, trens, etc. que després combina de diferents maneres. S’inicia l’anomenada música electrònica.
Les males influències i la descoberta d’Apollinaire el sumeixen en una profunda crisi: abandona la música i descarrega amb voluptuositat les seues dots interpretatives, tot iniciant així una fosca etapa de la seua vida.
La crítica ha destacat sense massa entusiasme “Scary Movie”, l’únic film de Josep ViceNT; i alguna aparició puntual amb la Fura dels Baus i grups de teatre durant la Mostra de Mim a Sueca.
Perdem el seu rastre al nord d’Europa, es fa el suec i congela les expectatives creatives que hi tenien depositades els incondicionals més moderns: “algun cartutx deu guardar amagat”, assegurava el Pistolo en una entrevista a l’Enderrock (gener, 2005).
Efectivament, quan pocs donaven un cèntim per la carrera artística de Josep ViceNT, en una entrevista a La Chicharra (abril, 2005) lapida amb la màxima futurista : “per a construir cal primer destruir”. En poc menys d’un any els fallers de la Ronda descobrien la vertadera magnitud d’aquelles paraules...
Què havia passat entre aquell pacífic rodamón nòrdic d’artística infantesa i les contundents declaracions al periòdic mensual suecà?
Els més reconeguts estudiosos josep-vicencians apunten la presència catalitzadora de Kirk com punt d’inflexió.
Però qui és en realitat Kirk, i per què ha estat tan determinant?
Carles G. (el de elquatredecarles; actor, guàrdia i blocaire) és el primer en encunyar l’expressió Surgers per a referir-se'n al tàndem. Del cinquè capítol del seu Vademècum artístic suecà (per publicar) n’extraem uns interessantíssims fragments:
