Sollana 1932: Material docent (1.1) / Sueca a Frankfurt (1)

Una mirada de barca, pantanosa i crepuscular, s'avança a Pepe. Ha complert drets i deures de bon amant i, satisfet, deixa enrere l’embarcador de Silla. Cansat de perxar, aprofita una parada sota la lluna de Sollana per immortalitzar el moment amb la càmera del mòbil: “Hui ens farà un bon dia”, pensa,” llàstima que me’l passaré dormint...”

S’ha generat certa polèmica al voltant de la foto que encapçala l’anterior entrada. De les diferents especulacions que ens han arribat, E4dC ha triat Qui em manava deixar el cotxe al meu germà que acabeu de llegir. Si la descripció és apòcrifa, no ho discutirem.

En realitat es tracta de la primera moon que ofereix el cercador d’imatges Google, la qual cosa és tant com dir que és la lluna més vista del planeta.
No obstant això, si totes les llunes són la mateixa lluna, és de justícia afirmar que també és la de Sollana; la mateixa que emparà els fugitius insurrectes la nit de els fets i la mateixa que observava encuriosida entre dos núvols el líder onomàstic del bloc, Carles G, quan era rebut al despatx de casa d’Enric Pedro: un dels personatges clau que ens acompanyarà durant les jornades Sollana 1932.

L’entrevista que us oferirem a continuació és el punt i seguit de Carles abans d’iniciar la gira americana. Esperit aventurer o la certesa que a la jungla no circulen autobusos de l’EMT? Qui sap. Del que estem segurs és que G tanca el cicle que inicià fa una pila d’anys amb Enredos de familia: Teen Wolf, Regreso al Futuro i un llarg etcètera que ja tindrem temps de recordar durant la retrospectiva que se li prepara; fins arribar a El cochecito de pedales. No és casual que es rodara en part a Sueca, on s'acomiadà definitivament del cinema.

Carles G, caracteritzat, en una escena de Teen Wolf

El canvi de rumb i l'embranzida final arriba amb Vademècum artístic suecà, la seua primera i enciclopèdica empresa literària; inèdita fins al moment (llevat d’unes fitxes publicades en forma d’article a Quaderns de Sueca: vegeu Kirk, el darrer cowboy de la Ribera i Alguns apunts per a la biografia d' Albert "Ricardo" Sanz).

Vademècum, amb pròleg de J.V. Yago, es presentava aquesta setmana a la Fira del Llibre de Frankfurt, junt amb la traducció alemanya de Jaume Vallcorba. Malauradament, compromissos professionals ineludibles (guàrdies) impediren que Carles G hi assistira.

Miquel, després d’un rudimentari curset d’alemany a la Bierwinkel, hagué de fer-se càrrec del seguiment de l’expedició suecana : telefònicament ens comunicava que havia concertat una reunió amb el regidor Campillo, en una cerveseria pròxima al recinte firal. Hores més tard, una veu de dona informava en alemany que el número que marcàvem: o no existia o estava fora de cobertura. I callava... D’això ja ha passat un dia.
De mala manera descobria que el silenci té el mateix significat en totes les llengües.

Així doncs; desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada; neguitós per Miquel, acabe amb una desganada crònica improvisada: “A Frankfurt: centenars de milers de milions de paraules publicades i ni una resposta convincent”.
Diuen alguna cosa pels altaveus. L’hostessa m’indica amb gestos que haig de guardar el portàtil, observe que els demés passatgers es corden els cinturons de seguretat i faig el mateix. Supose que estem a punt d’aterrar a l’aeroport de Frankfurt, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!...