Sollana gestiona el temps i l’espai d’una manera diferent, relativa:
Per a uns, Sollana es troba a milers d’anys llum: poca gent n’ha superat el trajecte fins a Sueca sense caure en una borrosa letargia. En aquest recorregut, al llarg de la nostra vida, hem pres les decisions més difícils; hi hem gestat grans equivocacions i grans encerts a partir dels pensaments més discrets: hem envellit.
Per a altres, Sollana és el lloc on l’univers es plega sobre si mateix. En contrades veïnes, d’un plec es formaria un tossal, una muntanyeta; a Sollana apareixen portals temporals.
Precisament, un dels motius que han portat a E4dC a prendre la iniciativa en la commemoració de els fets de 1932 ha sigut la incertesa cronològica en què viuen els autòctons. A Sollana utilitzen una variant del calendari napoleònic i existeix certa controvèrsia pel que fa a les dates: no està clar si els fets van passar fa 75 anys o han de passar d’ací a 75 anys... Uns per altres, la casa per agranar.
Potser és la insòlita combinació d’aquestes dos variables − temps i espai − la que ha contribuït a que els seus habitants, els seus paisatges i les seues històries tinguen alguna cosa d’irreal, de fantàstica. Algú n'ha parlat d'un realisme màgic de Sollana, totalment interioritzat i consubstancial a la vida quotidiana.
Així les coses, mentre la Ponderosa continue sent vista donant voltes a les rotondes les nits de lluna plena, el pont entre els dos móns serà qui fou el seu conductor, habitant indòmit entre la lluna i els xiprers. L’aniversari d'aquells esdeveniments i la seua confiança en el projecte ens oferia la coartada perfecta.
El material que n’hem reunit és escàs, però suficient i tan accessible com estimulant; i la programació totalment oberta: n’hem bandejat activitats luctuoses com "tir al retor”, però d’altres com la visita a la piscina podrien ser perfectament compatibles.
Per altra banda, als interessats en la història més recent de Sollana no podia faltar-los l’homenatge a l'heroi postmodern Campanera i una visita als seus trams de carretera preferits o la farola on reiteradament s’intentava penjar; localitzacions, totes elles, d’un potencial turístic inqüestionable... Ja en tindreu notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada