El divendres passat quan anàvem ja un poc beguts (per cert xiquets, es perdereu una festa fins passades les 7...) el senyor kirk, lluis i jo tinguérem una agosserada discusió (bo, no va ser per a tant) sobre quina pel.lícula és millor: o bé "En el nombre del padre" o bé "El viento q agita la cebada"; en les dos pel.lícules et cagues amb els anglesos, però com que la victòria va ser per 2-1 a favor de la segona, kirk i jo proposàrem que es decidira per votació per tots els components del blog q les hagen vist (s'han d'haver vist les dos eh, no val a fer trampa!), aixi que de moment va aixina:
joan: En el nombre del padre.
carls: El viento q agita la c
lluis: El viento...
Ale voteu si voleu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Palace: El viento que agita la cebada en el nombre del padre
Insuperable allò del "2-1 a favor de la segona"... és com fer el quatre a la manera "Invasores" o com dir "quatre o tres coses" en lloc de "tres o quatre coses"; molt en la genuïna línia Serlac.
En fi. Crec que "En el nombre.." em va agradar més, pels acabats més polits i sense arestes que "El viento.." de Ken Loach; "a los valencianos os ahoga la estètica...", i a mi en concret els formats americans em tenen seduït, doncs això.
A més, tot i que no és una pel·lícula política; acosta a grans temes de la política internacional a un bon grapat d'habituals de centres comercials consumidors de roses i usuaris de dvdclubs amb el cilindre de la moto i el tub d'escapament canviat..., heus ahí la grandesa del cinema!
Sí ja sé que la quantitat i la qualitat; que la cantellositat necessària per somoure les consciències, que la rigorositat i seriositat del Loach; que el cine europeu i que també allò i allò altre... Aquesta vesprada, pense votar per l'altra... Com diria Carles :1-0 a favor de la segona.
PS: En faria una altra, d'enquesta. Qui és l'antagonista al film de Loach: La GB o Irlanda? Açò és un tema ja tractat, però jo anava de Capitán Trueno i Ventura -que m'antagonitzava- de personatge indefinible amb perruca guitarronera i ulleres de científic atòmic... Crec que hi aposta per allò més difícil: fer judicis des del punt de vista del judicat i traure'n el conflictes interns i els traumes no resolts. Si haguera volgut cagar-se en els anglesos, haguera fet una pel·lícula d'anglesos.
Heus ahí la grandesa de Loach!
Correcte òscar, ahi et done tota la raó, a banda de cagar-se amb els anglesos, també parla de tot allò dels traumes entre els irlandesos que no s'han resolt i que gran part de la població no sap (encara que gran part de la població no sabrà ni que existeix Irlanda, com per exemple els consumidors de roses i els que fan planings de tunnings).
Bo, després dels teus dos vots a favor de l'una i de l'altra, anem 3-2 a favor de la segona, amb un quinze d'avantatge per a " el viento q ..." Ale, a vore qui ho complica més.
Publica un comentari a l'entrada