dimecres, d’agost 08, 2007

Josep ViceNT (1978) Enginyer i compositor suecà autodidacta.

Polifacètic artista infantil, tan prolífic com incomprès. Junt amb el Ceba, fou considerat un dels creadors d’avantguarda més prometedors de la Ribera Baixa: “el Joselito del carrer Utxana”, afirma una veïna que recorda vivament les hores que passava anotant als seus famosos pentagrames circulars les hipnòtiques cadències de la llavadora, per a després aplicar-les a les creacions sonores.
Deixeble avantatjat de la “música concreta” dels anys cinquanta, enregistra sons quotidians: cotxes, aspiradores, televisions, martells, trens, etc. que després combina de diferents maneres. S’inicia l’anomenada música electrònica.


Destaquem “Suite per a llavadora en tres temps amb acompanyament subtil de cafetera italiana”; així com la tardana col·laboració a “Come to scurate”, eclèctica peça musical amb lletra d’Albert Sanz (Häpot), junt amb altres artistes de Benimaclet, durant una efímera segona adolescència creativa.

Les males influències i la descoberta d’Apollinaire el sumeixen en una profunda crisi: abandona la música i descarrega amb voluptuositat les seues dots interpretatives, tot iniciant així una fosca etapa de la seua vida.
La crítica ha destacat sense massa entusiasme “Scary Movie”, l’únic film de Josep ViceNT; i alguna aparició puntual amb la Fura dels Baus i grups de teatre durant la Mostra de Mim a Sueca.


Perdem el seu rastre al nord d’Europa, es fa el suec i congela les expectatives creatives que hi tenien depositades els incondicionals més moderns: “algun cartutx deu guardar amagat”, assegurava el Pistolo en una entrevista a l’Enderrock (gener, 2005).

Efectivament, quan pocs donaven un cèntim per la carrera artística de Josep ViceNT, en una entrevista a La Chicharra (abril, 2005) lapida amb la màxima futurista : “per a construir cal primer destruir”. En poc menys d’un any els fallers de la Ronda descobrien la vertadera magnitud d’aquelles paraules...
Què havia passat entre aquell pacífic rodamón nòrdic d’artística infantesa i les contundents declaracions al periòdic mensual suecà?
Els més reconeguts estudiosos josep-vicencians apunten la presència catalitzadora de Kirk com punt d’inflexió.

Però qui és en realitat Kirk, i per què ha estat tan determinant?
Carles G. (el de elquatredecarles; actor, guàrdia i blocaire) és el primer en encunyar l’expressió Surgers per a referir-se'n al tàndem. Del cinquè capítol del seu Vademècum artístic suecà (per publicar) n’extraem uns interessantíssims fragments:

9 comentaris:

selrac ha dit...

Fantàstic Òscar, no sé si són els aires que bufen per Ontinyent, o la caloreta de l'estiu o les plutges de la última setmana, però cada vegada ens sorpre'ns més.
Per cert, t'has quedat a mitges, vull saber que diu el meu article.
Ale, espere ansiós les teues pròximes ratllades!.

Vicent ha dit...

Excel·lent, m´ha encantat!

Espere noves entregues, amb referències a:

-Kirk Marqués
-Jason Biggs Ferrando
-Keanu Baldoví
-Albert Häpot Sanz
-Tio de Sueca que es pareix al Kaiser per darrere

Vinga, i que el Tour Bàltic t´inspire més encara!

Anònim ha dit...

A lo millor no, però este director d'orquesta té una cara de caradura que flipes. ¿No serà un altre d'eixos com els del MIM, que no són actors i volen fer-se passar per tals? No, supose que no. No hi ha res més fort que lo del M.I.M. (Molt Impresentables Maltrabajas)

Anònim ha dit...

Això de "melómano" té alguna cosa a veure amb el melò a mà (un esport que es practica com el baló a mà, però amb un melò en lloc de balò)?.
Pregunte.

selrac ha dit...

Tota la raó que tens, on estiguen Arturo Fernández, Florinda Chico i Lina Morgan, que s'aparten tots estos perro-flautas del MIM.

Agradecidos y emocionados, gracias por venir...!!!

Ps: ahir vaig jugar al meló a mà i no és molt recomanable, embruta molt i et fas mal a les mans.

Anònim ha dit...

Arturo Fernández, Florinda Chico i Lina Morgan, no; però Alfredo Landa, Fernando Rey, López Vázquez y Paco Rabal... això són els últims grans actors que hem tingut.
(Et recomane 'La cabina', 'Mi querida señorita', 'Los Santos Inocentes' o 'Don Quijote de la Mancha').

Pepe ha dit...

Home són grans títols del cine espanyol, però jo m´incline per grans clàsics del cine actual com "Airbag", "El dia de la bèstia", "el milagro de P Tinto", "Año Mariano"....películes que reialment m´han fet plorar.
Lo del melò a mà, no sé jugar però si voleu quedar per jugar a balò a mà o handball... Bueno ja digueu

Anònim ha dit...

¿Segur que això són 'pel·licules'? Si tenim en compte que una pel·lícula és, per exemple, 'Amadeus', això semblen més bé merdes enregistrades en cinta fotográfica.
Amb perdò, pel vocabulari.

Pepe ha dit...

El especialista en cine ha parlat. Je gent, tenim un crític intelectual cinematogràfic d´ocupa i no ens haviem enterat!!!!, ademés d´un increible dominador de la llengua i una promesa política de la dreta valenciana. Collò, en aquestes contribucions aquest "super home" SI que puja el nivell, i no com nosaltres, pobres persones d´apeu. En fi, estic ansiós de l´ereducció de la teua resposta, així podré imprimir-me-la amb totes les altres per continuar engrandint la meua colecció, de fet si sabera qui eres em penjaria un poster teu a la meua habitació: "crack"... que saps de tot.

 

Partners Publicitarios
detalles originales regalos originales regalos navidad regalos navidad originales derriere laporte marketing en internet