suecablocs, el primer directori de blocs de Sueca

A molt poques setmanes de les jornades de la Catosfera; FOTRE presenta la secció suecablocs 0.1, el primer directori de blocs de Sueca.La iniciativa no és original a la xarxa, però sí inèdita en l'àmbit de les nostres comarques. suecablocs, com FOTRE, és un projecte obert; col·labora-hi enviant-nos l'adreça del teu bloc, o recomana'ns de nous, per anar actualitzant i definint la comunitat blocaire de la Ribera Baixa. Fent un país 2.0.

Si voleu continuar llegint, punxeu ací

Sollana 1932: La insurrecció (3)

"Aquests tocats armaran la de Déu...", pensà Joan Margaix, "...quan em van despertar a les 2:30 de la matinada i em comunicaren que eren tots al sindicat; hi vaig fer cap per por, però no ho veia gens clar".

(Si voleu continuar llegint, punxeu ací)

PEDRO, Enric, Història oral d'una insurrecció: Sollana 1932, Quaderns de Sueca VII, Publicacions de l'Ajuntament de Sueca, Sueca, 1985

Entrades anteriors:

• Sollana 1932: La insurrecció (1)

Sollana 1932: Un comentari

Continuem, 75 anys després, fent-nos ressò de els fets de Sollana; en forma de xicotetes píndoles de memòria històrica. Malauradament, la documentació n'és escassa i a la xarxa: inexistent. No ha de sorprendre ningú que el desconeixement d'aquells esdeveniments siga proporcional.

(Si voleu continuar llegint, podeu fer-ho a la projecció insurgent del bloc, punxant ací)

Sueca a Frankfurt (Epíleg)

- “Dos termòmetres de paper mesuren l’èxit o el fracàs; el ressò mediàtic, la negació, la solvència, l’adaptació als nous temps. La capacitat d’homologació d’una literatura.
Dos categories: ficció i no ficció, i a sota, en columnes paral·leles: dos llistats en funció de les vendes. Poc o molt, això ocorre a totes les llibreries del món...”

- “Bé, potser no a totes...”

Fou fàcil localitzar Miquel i Campillo quan, amb cosset folklòric bavarès, aparegueren a la principal zona de lectura i descans. “No em convenç la mètrica: a ta mare l’he vista en el barranc del l’assut, es fa etern en alemany!”, insistia Miquel Gil que, arrossegant els peus i amb el cap cot, els acompanyava amb una guitarra.

No vaig ser l’únic que els va veure.

Un agut crit d’Olocau més tard ens aplegàvem al voltant de l’estant Bòrik. Nosaltres i centenars de persones més que hi passaven, entre alarmades i desconcertades pel timbre de la crida; així com un grup d’operacions especials de l’exèrcit alemany i Diego, que venia de shopping.
L’eficiència de Mer en l’organització d’escamots sabonaires i les dots diplomàtiques de Diego (hores més tard, entre visques i aclamacions de la concurrència, aterraria davant Keepers amb l'helicòpter presidencial) contribuïren a apaivagar els ànims.

Acabada la Fira, l’organització reconeixeria que fou un dels happennings més celebrats. De fet, si no haguera estat pel trist incident protagonitzat per Günter Grass, s’haguera repetit en properes edicions.
Podeu trobar-lo al youtube: L’escriptor rep, impassible, amb una mà un prestigiós guardó; mentre amb l’altra, continua regirant la pasta amb un pal de granera. “No s’havia fabricat sabó amb tanta cura des de la Segona Guerra Mundial”, afirmava amb veu tremolosa un editor jubilat que assistí a l’acte d’entrega.

I és que els alemanys són molt susceptibles amb segons quines coses de la higiene.

Enmig d’aquell ambient de relativa distensió; raonant amb Jürgen Boos, el director de la Fira de Frankfurt, una cosa portà a l’altra: “... en realitat, a Sueca tenim tres categories de llibres; si bé les dos primeres són intercanviables o fins i tot negligibles per arbitràries, la tercera és irrenunciable: els llibres ficticis. De fet, el primer que tenim documentat a les biblioteques suecanes data del segle XIX i és considerat per crítica i públic com una de les obres mestres de la literatura fictícia...”.
Boos no em deixà anar fins que vaig prometre que li faria arribar tota la documentació al meu abast.

D’això ja fa més d’una setmana. Ara, a casa, tinc entre mans el primer llibre on vaig tenir notícia d’aquesta literatura submergida. Abans d’empaquetar-lo no he pogut estar-me de convidar-vos a fer un tast.
Es tracta de l’ edició de 1996 de Un ensayo fet en regla o Qui no té la vespra, no té la festa de Josep Bernat i Baldoví: Pera representarse en lo teatro de Sueca per una compañía de afisionats en lo día 7 de Setembre del añ 1845.

S’hi respecta portada i tipografia original i compta amb una brillant introducció a càrrec de Fermí Cortés. Es transcriu la presentació, la nit de la seua posada en escena el 30 de desembre de 1979, al Teatre “La Paz”, on se li retia homenatge a Bernat i Baldoví. Un per un, repassa els principals personatges que apareixeran al sainet. Poca broma: Aracil, un avantpassat de Vicent Lluís Aracil; o Moradanga, inventor de la carxofa de Silla. Però és en la referència a l’advocat Blasco on volia detindre’m. Per la meua part, acabe l’epíleg i cedisc la paraula a Cortés. Un ratet de solfa, y capa-munt el teló:

[...] L’advocat Blasco era un germà de Mossèn Blasco, un capellà, el pobre, que abandonat per l’Esperit Sant, no li sobraven dots oratòries. En el text de la comèdia es recorden les dificultats que tingué en un cèlebre sermó de Sant Pere. Era un tímid i fou, en certa ocasió, conjuminat per a fer, a l’Ermita dels Sants de la Pedra, el sermó de la Festa. Començada la missa, en sentir cantar l’epístola, li entrà un terror pànic i pegà a fugir a peu cap a Sueca, corrent desalenat la senda dels Borroners.

Bernat i Baldoví l’eternitzà , en definitiva assignant-li la paternitat d’unes institucions oratòries en el llom dels llibres simulats del seu moble de biblioteca, que avui es conserva en la sala de les passes perdudes de la nostra Casa de la Vila.

I al pas de la processó van essent anomenats altres personatges de la vida quotidiana d’aquell temps: Badia, autor fantàstic d’una Gramàtica Parda, company de Mossen Blasco en l’esmentada biblioteca [...]

Sollana 1932: La insurrecció (2)

Enric Pedro Girona era un obrer de camp, casat i amb tres fills menuts, portava molts dies sense treball. Durant la reunió del comitè de direcció de la CNT on es discutien les aplicacions dels canvis organitzatius aprovats al Congrés de juny de 1931 de la Confederació, sorgí la proposta d’insurrecció de manera col·lateral i fou presentada per un militant que residia casualment al municipi... (Si voleu continuar llegint, podeu fer-ho a la projecció insurgent del bloc, punxant ací)

Estiu, a Hèlsinki

Anuncis per paraules

Litografia classificada de Tàpies, dos ràdios, dos televisions; tot de qualitat contrastada. L'estat és decadent. 10 euros.

Els interessats poden trobar més informació punxant ací.

Sollana 1932: La insurrecció (1)

L'hivern de 1932 fou un hivern "calent". L'adaptació de la societat a un règim polític nou havia estat realitzada sense traumes, però l'adhesió al règim, el qual oferia esperança de canvi per a la classe treballadora, era una altra cosa. Els esdeveniments estremidors d'Armedo i altres pobles dibuixaven el trasfons d'un procés històric que arrencava de cinquanta anys abans... (Si voleu continuar llegint, podeu fer-ho a la projecció insurgent del bloc, punxant ací)

MÓN BÒRIK

Hola amiguets i amiguetes,

El Dr. Bòrik i companyia (també des de Frankfurt) vos informem que ja estan en antena les noves aventures del laboratori més destarotat del món sencer. De dilluns a divendres de 18:15 a 19:45 i els dissabtes i diumenges de matí. Vos recomane que els feu una ullada, perquè alguns dels sketchos són molt
bons.

Apa.

Sueca a Frankfurt (3.1)

No pregunteu per Guillermo en La Casona: també ha vingut. Me l'he trobat tocant la guitarra al Brotfabrik, quan feia una ullada pels vilawebs Totxanes, totxos i maons i el Mails per a Hipàtia de l'ínclit Partal: anit, uns col·legues, que havia de dir que sí o que no, però ja!... i ací em tens...

Sense abandonar l'univers del diari digital de referència, per acabar, us deixe amb l'especial; on s'hi recullen totes les notícies i els vídeos de VilaWeb TV publicats mentre ha durat la fira.
La cultura catalana ha estat la convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt, oberta del 9 al 14 d'octubre. Dintre la Fira s'han brindat actes literaris i artístics, s'han tancat negocis editorials i els escriptors han recollit el reconeixement de la seva obra. El balanç, doncs, és positiu. En aquest especial de VilaWeb hi ha recollides les notícies, les cròniques i els vídeos publicats durant tots aquests dies a Frankfurt.

Sueca a Frankfurt (2)

Com que estic ocupadíssim buscant Miquel; aprofite l'entrada 100 (felicitats!) per presentar-vos un parell de blocs amics, coneguts i saludats que tindran més temps que jo d'explicar l'ambient que s'hi respira.
El primer ja el coneixeu: Tirant al Cap (l'hipervinculava en l'anterior entrada); després El Llibreter, un dels blocs literaris més reeixits (el discurs de Monzó que s'hi enllaça és imprescindible); i finalment Invasió Subtil, altre bloc valencià que ressenya el darrer treball del lletraferit (i pintor) suecà: Manuel Baixauli. Demà més.

Sollana 1932: Material docent (1.1) / Sueca a Frankfurt (1)

Una mirada de barca, pantanosa i crepuscular, s'avança a Pepe. Ha complert drets i deures de bon amant i, satisfet, deixa enrere l’embarcador de Silla. Cansat de perxar, aprofita una parada sota la lluna de Sollana per immortalitzar el moment amb la càmera del mòbil: “Hui ens farà un bon dia”, pensa,” llàstima que me’l passaré dormint...”

S’ha generat certa polèmica al voltant de la foto que encapçala l’anterior entrada. De les diferents especulacions que ens han arribat, E4dC ha triat Qui em manava deixar el cotxe al meu germà que acabeu de llegir. Si la descripció és apòcrifa, no ho discutirem.

En realitat es tracta de la primera moon que ofereix el cercador d’imatges Google, la qual cosa és tant com dir que és la lluna més vista del planeta.
No obstant això, si totes les llunes són la mateixa lluna, és de justícia afirmar que també és la de Sollana; la mateixa que emparà els fugitius insurrectes la nit de els fets i la mateixa que observava encuriosida entre dos núvols el líder onomàstic del bloc, Carles G, quan era rebut al despatx de casa d’Enric Pedro: un dels personatges clau que ens acompanyarà durant les jornades Sollana 1932.

L’entrevista que us oferirem a continuació és el punt i seguit de Carles abans d’iniciar la gira americana. Esperit aventurer o la certesa que a la jungla no circulen autobusos de l’EMT? Qui sap. Del que estem segurs és que G tanca el cicle que inicià fa una pila d’anys amb Enredos de familia: Teen Wolf, Regreso al Futuro i un llarg etcètera que ja tindrem temps de recordar durant la retrospectiva que se li prepara; fins arribar a El cochecito de pedales. No és casual que es rodara en part a Sueca, on s'acomiadà definitivament del cinema.

Carles G, caracteritzat, en una escena de Teen Wolf

El canvi de rumb i l'embranzida final arriba amb Vademècum artístic suecà, la seua primera i enciclopèdica empresa literària; inèdita fins al moment (llevat d’unes fitxes publicades en forma d’article a Quaderns de Sueca: vegeu Kirk, el darrer cowboy de la Ribera i Alguns apunts per a la biografia d' Albert "Ricardo" Sanz).

Vademècum, amb pròleg de J.V. Yago, es presentava aquesta setmana a la Fira del Llibre de Frankfurt, junt amb la traducció alemanya de Jaume Vallcorba. Malauradament, compromissos professionals ineludibles (guàrdies) impediren que Carles G hi assistira.

Miquel, després d’un rudimentari curset d’alemany a la Bierwinkel, hagué de fer-se càrrec del seguiment de l’expedició suecana : telefònicament ens comunicava que havia concertat una reunió amb el regidor Campillo, en una cerveseria pròxima al recinte firal. Hores més tard, una veu de dona informava en alemany que el número que marcàvem: o no existia o estava fora de cobertura. I callava... D’això ja ha passat un dia.
De mala manera descobria que el silenci té el mateix significat en totes les llengües.

Així doncs; desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada; neguitós per Miquel, acabe amb una desganada crònica improvisada: “A Frankfurt: centenars de milers de milions de paraules publicades i ni una resposta convincent”.
Diuen alguna cosa pels altaveus. L’hostessa m’indica amb gestos que haig de guardar el portàtil, observe que els demés passatgers es corden els cinturons de seguretat i faig el mateix. Supose que estem a punt d’aterrar a l’aeroport de Frankfurt, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!...

Sollana 1932. Preliminars

Sollana gestiona el temps i l’espai d’una manera diferent, relativa:

Per a uns, Sollana es troba a milers d’anys llum: poca gent n’ha superat el trajecte fins a Sueca sense caure en una borrosa letargia. En aquest recorregut, al llarg de la nostra vida, hem pres les decisions més difícils; hi hem gestat grans equivocacions i grans encerts a partir dels pensaments més discrets: hem envellit.

Per a altres, Sollana és el lloc on l’univers es plega sobre si mateix. En contrades veïnes, d’un plec es formaria un tossal, una muntanyeta; a Sollana apareixen portals temporals.
Precisament, un dels motius que han portat a E4dC a prendre la iniciativa en la commemoració de els fets de 1932 ha sigut la incertesa cronològica en què viuen els autòctons. A Sollana utilitzen una variant del calendari napoleònic i existeix certa controvèrsia pel que fa a les dates: no està clar si els fets van passar fa 75 anys o han de passar d’ací a 75 anys... Uns per altres, la casa per agranar.

Potser és la insòlita combinació d’aquestes dos variables − temps i espai − la que ha contribuït a que els seus habitants, els seus paisatges i les seues històries tinguen alguna cosa d’irreal, de fantàstica. Algú n'ha parlat d'un realisme màgic de Sollana, totalment interioritzat i consubstancial a la vida quotidiana.
Així les coses, mentre la Ponderosa continue sent vista donant voltes a les rotondes les nits de lluna plena, el pont entre els dos móns serà qui fou el seu conductor, habitant indòmit entre la lluna i els xiprers. L’aniversari d'aquells esdeveniments i la seua confiança en el projecte ens oferia la coartada perfecta.

El material que n’hem reunit és escàs, però suficient i tan accessible com estimulant; i la programació totalment oberta: n’hem bandejat activitats luctuoses com "tir al retor”, però d’altres com la visita a la piscina podrien ser perfectament compatibles.
Per altra banda, als interessats en la història més recent de Sollana no podia faltar-los l’homenatge a l'heroi postmodern Campanera i una visita als seus trams de carretera preferits o la farola on reiteradament s’intentava penjar; localitzacions, totes elles, d’un potencial turístic inqüestionable... Ja en tindreu notícies.

PRÒXIMAMENT a E4dC: SOLLANA-32

“ Desde hacía algún tiempo existían en este pueblo fermentos de inquietud revolucionaria; tan es así que han menudeado los conflictos sociales revistiendo en diversas ocasiones serios caracteres. Los elementos extremistas abundan, y por circunstancias especiales no es posible derivarlos por cauces de serenidad y de razón.
Lo sucedido en Sollana no ha causado sorpresa; esperábase de un momento a otro, a poco esfuerzo que se hiciera por los agitadores, estallaría el conflicto de manera insólita”.

Las Provincias, 27 de gener de 1932.

Josep ViceNT (1978) Enginyer i compositor suecà autodidacta.

Polifacètic artista infantil, tan prolífic com incomprès. Junt amb el Ceba, fou considerat un dels creadors d’avantguarda més prometedors de la Ribera Baixa: “el Joselito del carrer Utxana”, afirma una veïna que recorda vivament les hores que passava anotant als seus famosos pentagrames circulars les hipnòtiques cadències de la llavadora, per a després aplicar-les a les creacions sonores.
Deixeble avantatjat de la “música concreta” dels anys cinquanta, enregistra sons quotidians: cotxes, aspiradores, televisions, martells, trens, etc. que després combina de diferents maneres. S’inicia l’anomenada música electrònica.

Destaquem “Suite per a llavadora en tres temps amb acompanyament subtil de cafetera italiana”; així com la tardana col·laboració a “Come to scurate”, eclèctica peça musical amb lletra d’Albert Sanz (Häpot), junt amb altres artistes de Benimaclet, durant una efímera segona adolescència creativa.

Les males influències i la descoberta d’Apollinaire el sumeixen en una profunda crisi: abandona la música i descarrega amb voluptuositat les seues dots interpretatives, tot iniciant així una fosca etapa de la seua vida.
La crítica ha destacat sense massa entusiasme “Scary Movie”, l’únic film de Josep ViceNT; i alguna aparició puntual amb la Fura dels Baus i grups de teatre durant la Mostra de Mim a Sueca.

Perdem el seu rastre al nord d’Europa, es fa el suec i congela les expectatives creatives que hi tenien depositades els incondicionals més moderns: “algun cartutx deu guardar amagat”, assegurava el Pistolo en una entrevista a l’Enderrock (gener, 2005).

Efectivament, quan pocs donaven un cèntim per la carrera artística de Josep ViceNT, en una entrevista a La Chicharra (abril, 2005) lapida amb la màxima futurista : “per a construir cal primer destruir”. En poc menys d’un any els fallers de la Ronda descobrien la vertadera magnitud d’aquelles paraules...
Què havia passat entre aquell pacífic rodamón nòrdic d’artística infantesa i les contundents declaracions al periòdic mensual suecà?
Els més reconeguts estudiosos josep-vicencians apunten la presència catalitzadora de Kirk com punt d’inflexió.

Però qui és en realitat Kirk, i per què ha estat tan determinant?
Carles G. (el de elquatredecarles; actor, guàrdia i blocaire) és el primer en encunyar l’expressió Surgers per a referir-se'n al tàndem. Del cinquè capítol del seu Vademècum artístic suecà (per publicar) n’extraem uns interessantíssims fragments:

E4dC revista d'estiu

DJ Lechal torna a la càrrega

http://www.myspace.com/djlechal

El Myspace electro-techno-experimental del DJ Lechal. Ara torna amb Session at Berlin, no us el podeu perdre.

Trobament amb El Mestre de LLet

Hola a tots.... estic afectat i content perque he estat amb el Mestre de Llet.

Content perque ja he conegut al Mestre , que de Mestre ho te tot. Però estic trist perque no em deixava parlar amb el de les fotocopies i damunt ma dit "Espera Xato que ja acabe" ....

El cas es que he anat a fer fotocopies i des de la porta sentia :

" Tots els de Sueca son ...... menys 423 que han votat al Mestre "

Jo mai l´havia vist de cara però per lo peculiar dels seus gestos pegant punyades al mostrador he pensat que podia ser ell...Com jo tenia presa me he ficat a demanar i en això que em diu "espera Xato i escolta que ja acabe..." havia aguantat la risa molt de temps però quant ma dit xato he rebentat i el tio ha tornat " si si tots son ... menys 423" i per un moment he estat a punt de dir-li que jo era el que feia 423 perque em veia la punyada a la panxa.

En fi , vos planteje esta situaciò, què li dius tu al Mestre si et diu "espera Xato que...."
a) Te entra la risa?
b) Baixes el cap i esperes a que acabe?
c) ....

Jo soc Palace i a mi me entra la risa ... però això va en la sang !!!!

jo te'l pose, mante

per als que no ho haveu sentit encara, el "djlechalsession" podeu escoltar-lo en:

http://www.sueca.biz/

>>SENZILLAMENT BRUTAL!>>

Per cert, no he posat el comentari al blog pq continue estant vetat, en fi...

viceNT


..... més madera .... http://valenciclopedia.wikia.com/wiki/Suec%C9%99
¿ algu sap qui es el tio canya III ?
Salutacions

SAMBÒRIK o AUTOINDEFINITS

Amics i amigues, donada la societat operaciontriunfística en la qual vivim, he decidit sotmetre el meu futur laboral a votació popular. Si desitgeu que em quede de subdirector i guionista del programa infantil Sambòrik de Punt Dos, feu un comentari a esta entrada amb la paraula "Sbk". Si, pel contrari, deisitgeu que canvie d'empresa i de vida i de registre i passe a escriure per al conegut programa d'esquetxos de Canal9, feu-hi un comentari amb la paraula "Auto". Entre tots els participants sortejaré una botella de vi i un sopar per acompanyar-lo.